Conclusions tallers jornades la Crisi de la Mediterrània organitzat per Stop Mare Mortum

Algunes reflexions i suggeriments per enfortir el dret d’asil al nostre país i incidir en el drama humanitari que està succeint al sud d’Europa, en base les principals idees recollides als tallers de les jornades.

Conclusions tallers Jornades Mare mortum.doc_1436719450827

18 de desembre. Dia de…

Avui és 18 de desembre. Dia que les Nacions Unides ha establert com a dia del migrant. A l’Estat espanyol s’aprofita el dia del migrant per deportar a senegalesos i malinesos flotats en un vol d’Air-Europa, la setmana passada es va aprovar la llei coneguda com a llei mordassa que “legalitza” les devolucions en calent, cada vegada les persones migrades han de sortejar més impediments per mantenir les seves vides al nostra país: la irregularitat sobrevinguda quan es queden sense treball, una situació tan comú, per altra banda, en els temps que corrent; negació del dret a la salut a les persones en situació irregular; obligació d’homologació de les seves titulacions per poder accedir a qualsevol curs; dificultats en el propi tràmit d’homologació; creixent xenofòbia; i un llarg etcètera de situacions contràries a la declaració de Nacions Unides de reconèixer les aportacions de les persones migrants, respectar els seus drets humans, combatre qualsevol forma de discriminació.
Avui és un d’aquells tants dies a aquest país que hi ha poc a celebrar i molt a combatre.
El meu més profund reconeixement a totes les persones que viuen a casa nostra, a aquelles que malviuen en el seus intens d’arribar a les nostres fronteres, i a aquells que han de marxar d’aquest país fugin de la manca d’oportunitats

NO SE VAN PORQUE QUIEREN DE EDUARDO GALEANO

“No se van porque quieren. Se van porque los echan. Los emigrantes son desesperados, gente que se han cansado de tanto esperar y que, ya sin esperanza, huyen. Pasan los años. A algunos les va bien, a otros no tanto. Pero todos siguen, mal que bien, lo confiesen o no, con las raíces al aire. Los que vamos al dentista sabemos que las raíces al aire duelen”.

Entrevista a Eduardo Galeano, Revista Teína, no. 14, marzo-mayo, 2007

Cap una nova regulació de l’asil a la Unió Europea

La nova regulació d’asil a la UE. Caldria que en la seva execució es posés l’accent en el compliment escrupulós dels drets humans.

Video elaborat per l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona en motiu del dia interacional de les persones refugiades el 2013 en la que persones refugiades, diputats europeus, i jo mateixa, entre d’altres, expressen la seva opinió sobre com hauria de ser aquesta regulació.

 

Seguirà Catalunya amb un saldo migratori negatiu al 2014?

Article  sobre aquesta qüestió publicat avui a la revista presència del diari El Punt – Avui

El preu del perillós viatge a Lampedusa i Malta

Quasi 35.000 migrants han arribat aquest any a Lampedusa i Malta, 2/3 dels quals són persones refugiades provinents de Líbia, Somàlia, Eritrea, Egipte, Pakistan, Mali, Gambia, Afganistan i Síria.

Mentrestant, Melilla, Espanya, decideix introduir fulles d’afaitar als filferros de la tanca, mesura que ja existia i es va prohibir al 2007 pel perillós que resultava per aquells que intentaven saltar igualment.

Europa continua impassible a les persones refugiades i migrants, mentre els seus joves, els d’ Espanya com a mínim, es veuen obligats a marxar, exili econòmic li diuen, per la manca d’oportunitats d’aquest país. Tot plegat supera la ficció

L’asil a una Catalunya amb estat propi

De la sectorial d’immigració de l’ANC em van convidar perquè els expliques com hauria de ser l’asil i el reconeixement de les persones refugiades en el context més favorable.

Si bé sóc conscient que no hi ha un país que sigui alguna cosa així com un paradís d’acollida de persones refugiades, ja que el millor paradís seria que ningú hagués de fugir dels seus països a causa de persecució i flagrant violació de drets humans, fer l’exercici d’imaginr-me un país respectuós i garant dels drets humans i solidari amb aquells que ho necessiten ha estat, com a mínim, un exercici apassionant.

L’asil a una Catalunya amb Estat propi

Etiquetat ,

Creant xarxes: enfortiment del teixit associatiu

El teixit associatiu d’origen immigrant pateix, en general, un debilitament degut, principalment, a: la forta dependència dels recursos públics; la incapacitat d’arribar a la ciutadania; la “ingerència” dels partits polítics; la poca capacitat de mobilització social; el desconeixement i la desconnexió de les activitats que realitzen altres associacions i/o entitats; el “voluntarisme”;  la manca de capacitat de decidir i construir, etc.

Aquesta situació es veu agreujada en l’actual context de crisi, fins al punt que aquest debilitament pot suposar la desaparició de diferents associacions d’origen immigrant.

L’enfortiment del teixit associatiu d’origen immigrant és necessari des de diferents perspectives, en primer lloc, perquè és un exercici de democràcia, en segon lloc, perquè és el millor antídot contra la possible proliferació de moviments xenòfobs producte de la crisi que patim, i en tercer lloc, perquè són un interlocutor clau en la construcció d’un nosaltres comú, integrador i divers capaç de superar el nosaltres-ells que vivim en l’actualitat.

 Creant Xarxes: Enfortiment del teixit associatiu

%d bloggers like this: