El teixit associatiu d’origen immigrant pateix, en general, un debilitament degut, principalment, a: la forta dependència dels recursos públics; la incapacitat d’arribar a la ciutadania; la “ingerència” dels partits polítics; la poca capacitat de mobilització social; el desconeixement i la desconnexió de les activitats que realitzen altres associacions i/o entitats; el “voluntarisme”; la manca de capacitat de decidir i construir, etc.
Aquesta situació es veu agreujada en l’actual context de crisi, fins al punt que aquest debilitament pot suposar la desaparició de diferents associacions d’origen immigrant.
L’enfortiment del teixit associatiu d’origen immigrant és necessari des de diferents perspectives, en primer lloc, perquè és un exercici de democràcia, en segon lloc, perquè és el millor antídot contra la possible proliferació de moviments xenòfobs producte de la crisi que patim, i en tercer lloc, perquè són un interlocutor clau en la construcció d’un nosaltres comú, integrador i divers capaç de superar el nosaltres-ells que vivim en l’actualitat.
Benvingudes diversitats 