Monthly Archives: Abril 2012

En defensa de la universalitat de la salut

La ministra de salut va anunciar divendres passat una modificació de la llei d’estrangeria per negar la salut a les persones immigrants en situació irregular. De nou, la confusió és la única explicació de la implementació d’una mesura política. De la poca informació que s’ha ofert es justifica la mesura per la necessitat de contenir el “turisme sanitari”, aquest afecta principalment a persones de la Unió europea, no a persones extracomunitàries en situació irregular; i perquè aquesta mesura suposarà un estalvi en la despesa sanitària de 500.000 milions d’euros, la qual cosa és impossible de quantificar si tenim en compte que les dades de persones en situació irregular són aproximades i canviats.
No és cert que les persones immigrants, en situació regular i/o irregular, utilitzen i/o “abusen” de l’assistència sanitària ja que es tracta fonamentalment de població jove. Segons dades del Pla Barcelona Intercultural el gruix de la despesa sanitària la duen a terme persones més grans de 65 anys i la mitjana d’edat de les persones immigrants, a la ciutat de Barcelona per exemple, és de 32 anys. Hi ha nombrosos estudis que demostren que no hi ha una sobreutilització de l’assistència sanitària per part de les persones immigrants, i menys per les persones immigrants en situació irregular i per raons òbvies, cal pensar que la por impera en la quotidianitat de les persones que es troben en situació irregular i que aquestes procuren evitar, en la mesura que poden, qualsevol centre i/o institució pública.
Però més enllà de les argumentacions que demostren que de nou ens trobem amb que les mesures que s’implementen i les justificacions que es donen no tenen a veure ni tan sols amb l’intent de resolució de la mateixa, tan pròpies del context polític que vivim, existeix un argument definitiu que invalida la mesura que es pretén implementar: Les persones immigrants en situació irregular són persones, viuen entre nosaltres, i tenen dret a la salut ja que aquest és un dret fonamental. No es pot negar un dret fonamental a una persona. No es pot agreujar la situació d’exclusió social de les persones en situació irregular. Garantir la salut de totes les persones que viuen a la nostra societat és un imperatiu ètic i social.

Anuncis
Etiquetat , ,

 

Migracions d’anada i tornada

Als anys 60, 2 milions d’immigrants espanyols van marxar cap a altres països europeus.  Fins fa ben poc, a Espanya hi havia 4 milions d’immigrants de diferents indrets del món. En els darrers temps, i en els propers anys,  de nou molts emigrants espanyols marxaran per  cercar noves oportunitats. Tots ells tenen coses en comú: les dificultats, l’enyorança, el desarrelament, la incertesa. Però tots ells es troben en diferents realitats i diferents recepcions.  Les històries són d’anades i tornades, hi ha molts altres motius per tractar i acollir bé a les persones, però ni que fós només per això, hauríem de tractar bé a aquelles persones de diferents indrets que han decidit viure entre nosaltres.

Interessants exemples ens va donar en el seu dia Mèxic acollint als nostres exiliats, i ens dóna Equador, acompanyant i assessorant als seus emigrants a Espanya, i Brasil, retornant-nos  el mal tarcte propinat als seus ciutadans.

Potser, ara que encara no és massa tard, podríem reconèixer les aportacions de totes les migracions, agrair-los les seves contribucions i donar-los la benvinguda com es mereixen o acompanyar-los en el difícil camí cap  el nou destí.

Doña Ubenza

“La mitad de los emigrantes españoles se fueron sin contrato de trabajo”

Brasil entre dos necesidades migratorias

Etiquetat , , ,
%d bloggers like this: