De la sectorial d’immigració de l’ANC em van convidar perquè els expliques com hauria de ser l’asil i el reconeixement de les persones refugiades en el context més favorable.
Si bé sóc conscient que no hi ha un país que sigui alguna cosa així com un paradís d’acollida de persones refugiades, ja que el millor paradís seria que ningú hagués de fugir dels seus països a causa de persecució i flagrant violació de drets humans, fer l’exercici d’imaginr-me un país respectuós i garant dels drets humans i solidari amb aquells que ho necessiten ha estat, com a mínim, un exercici apassionant.
Benvingudes diversitats 