En un país que cada vegada és  més evident que les persones no són la prioritat, Nacions Unides demana al govern espanyol que respecti els drets i la dignitat de les persones migrants en situació irregular.  Prioritzant la lluita contra el racisme, l’atur i els problemes d’habitatge, la situació dels CIEs, els sol.licitants d’asil que es troben atrapats a Ceuta i Melilla, menors no acompanyats i victimes de tracta, els treballs irregulars, els desallotjaments de les naus de Poblenou, etc.

Curiosament no diu res sobre negar el dret a la salut a les persones immigrants que és també una vulneració dels drets humans de les persones migrants. Però amb tot, benvingudes les recomanacions de l’ONU i l”‘estirada d’orelles” al govern central que ha decidit que la seva política migratòria traspassi una línia vermella rera una altra.

http://bit.ly/T2qZcQ

Sobren les raons per tancar els CIEs

Interessant documental sobre diferents testimonis que han estat internats al CIE de Zona Franca i realten les condicions infrahumanes en que es viu.

La fi de la salut universal

Targeta sanitària amb requisits, fi de la universalitat de la salut

Article d’opinió publicat a http://acciosocial.org/opinem-des-de-lambit-social/targeta-sanitaria-requisits-agata-sol/

05.09.2012 | L’1 de setembre va entrar en vigor el Reial Decret llei 16/2012 que restringeix el dret a la salut de les persones immigrants en situació irregular, entre d’altres. Tal com vam exposar al conèixer aquesta modificació de la Llei d’estrangeria, el 21 d’abril, aquest reial decret se sustenta en una sèrie d’argumentacions errònies: l’estalvi d’una despesa sanitària impossible de mesurar; la contenció del “turisme sanitari” a través de les persones immigrants que viuen al nostre país en situació irregular; i el suposat abús de l’assistència sanitària. Es tracta majoritàriament d’una població jove que proporcionalment utilitza els serveis sanitaris en menor mesura i que, al tractar-se de persones en situació irregular, procuren evitar en la mesura que poden –per raons òbvies-, qualsevol centre i/o institució pública.

Dèiem, des que vam conèixer aquesta noticia, que no es pot negar un dret fonamental a una persona, queno es pot agreujar la situació d’exclusió social de les persones en situació irregular i que cal garantir la salut de totes les persones que viuen a la nostra societat ja que és un imperatiu ètic i social.

Afortunadament vàries comunitats autònomes han qüestionat l’aplicació d’aquest reial decret, en entrar en clara contradicció amb els estatuts d’autonomia i apel·lant principalment a raons de salut pública, entre elles Catalunya.

La Generalitat de Catalunya ha afirmat que seguirà oferint assistència sanitària bàsica a les persones immigrants que porten tres mesos empadronades a través d’una targeta sanitària específica, i que a l’any tindran accés també als serveis sanitaris especialitzats. I tot i afirmar que no suposa una  despesa significativa, intentarà que els països d’origen de les diferents persones en situació irregular sufraguin les despeses derivades de  l’atenció sanitària.

Si bé inicialment aquesta és una molt bona notícia, malauradament l’establiment d’aquests  requisits suposarà, a la pràctica, que la salut deixarà de ser un dret universal a Catalunya.  Haurem d’estar molt pendents de com aquelles persones en situació irregular que ho necessitin poden exercir aquest dret.

 

Dia internacional de les persones refugiades. Any rera any, vergonya rera vergonya

Foto arxiu de UNCHR

Avui és el dia internacional de les persones refugiades. Segons dades d’ACNUR existeixen 42,5 milions de persones refugiades al món. A l’Estat espanyol només 3.414 persones van sol.licitar asil al 2011, i d’aquestes només al voltant de 200 aconseguiran l’estatut de refugiat.

La condició de refugiat és declarativa i no constitutiva. Una persona és refugiada per allò que ha sofert i no perquè un país el reconegui com a tal. Amb tot, avui és un bon dia per recordar a tots els països, però especialment a Espanya, que l’acollida de persones refugiades no té a veure amb la capacitat econòmica i/o situació de crisi d’un país, té a veure amb la decència,  amb la solidaritat, amb el respecte als drets humans, amb la democràcia.

El meu més profund respecte,  dedicació i homenatge a totes les persones que un dia van haver d’emprendre el dur camí cap a l’exili.

Huíamos de todas partes y a todas partes llegábamos. El precio de la vida dependía de las circunstancias. Unos se ocupaban sólo de “los suyos”; otros de los “suyos” y de los “ajenos”; los terceros no preguntaban quién era quién.” Dubravka Ugresic,  El ministerio del dolor

El primer día de exilio llegué a un apartamento. Cerré la puerta y el país quedó allá. ¿Dónde acomodo las cosas, en qué orden, las saco de la maleta o las dejo dentro de ella para regresar pronto? ¿Hasta dónde compro cosas nuevas…? Eso significa echar raíces y yo no quería. Finalmente el tiempo fue pasando y fui comprando con mucha timidez cosas. Los primeros pasos los di como un animal enjaulado y no quise salir del apartamento hasta unos días después. Lo hice con miedo, y sólo para mirar alrededor del lugar donde vivía. Me daba miedo alejarme del sitio que ya comenzaba a colonizar, donde tenía mi cama, mi ropa, mis zapatos. Sentía que más allá de unas pocas cuadras caía en un mare ignotum; sentía como si una muralla me impidiera ir muy lejos. Sólo unos días después, cuando ya sabía dónde estaban el mercado, la lavandería, el bar, dónde vendían el periódico, me atreví a salir de ese primer círculo y pasear por las Ramblas, sentarme en un café, coger un bus, montar en metro. Quizás pude comenzar a conocer ese nuevo mundo cuando quise escribir sobre él para mis amigos (…) La sensación de aislamiento, la sensación de que nuestra tragedia tenía una importancia marginal contrastaba con la angustia que me producían las noticias sobre la derechización del país, su tentación fascista. Sentirme en la entraña del monstruo sin que nuestra tragedia le hiciera siquiera cosquillas, me resultaba desmoralizante“.  Alfredo Molano, Un silencio negro

El exilio es mucho más que no estar en el sitio donde has nacido, y  es mucho más que no poder regresar; es no poder volver, aunque vuelvasJordi Soler, La última hora del último dia

En defensa de la universalitat de la salut

La ministra de salut va anunciar divendres passat una modificació de la llei d’estrangeria per negar la salut a les persones immigrants en situació irregular. De nou, la confusió és la única explicació de la implementació d’una mesura política. De la poca informació que s’ha ofert es justifica la mesura per la necessitat de contenir el “turisme sanitari”, aquest afecta principalment a persones de la Unió europea, no a persones extracomunitàries en situació irregular; i perquè aquesta mesura suposarà un estalvi en la despesa sanitària de 500.000 milions d’euros, la qual cosa és impossible de quantificar si tenim en compte que les dades de persones en situació irregular són aproximades i canviats.
No és cert que les persones immigrants, en situació regular i/o irregular, utilitzen i/o “abusen” de l’assistència sanitària ja que es tracta fonamentalment de població jove. Segons dades del Pla Barcelona Intercultural el gruix de la despesa sanitària la duen a terme persones més grans de 65 anys i la mitjana d’edat de les persones immigrants, a la ciutat de Barcelona per exemple, és de 32 anys. Hi ha nombrosos estudis que demostren que no hi ha una sobreutilització de l’assistència sanitària per part de les persones immigrants, i menys per les persones immigrants en situació irregular i per raons òbvies, cal pensar que la por impera en la quotidianitat de les persones que es troben en situació irregular i que aquestes procuren evitar, en la mesura que poden, qualsevol centre i/o institució pública.
Però més enllà de les argumentacions que demostren que de nou ens trobem amb que les mesures que s’implementen i les justificacions que es donen no tenen a veure ni tan sols amb l’intent de resolució de la mateixa, tan pròpies del context polític que vivim, existeix un argument definitiu que invalida la mesura que es pretén implementar: Les persones immigrants en situació irregular són persones, viuen entre nosaltres, i tenen dret a la salut ja que aquest és un dret fonamental. No es pot negar un dret fonamental a una persona. No es pot agreujar la situació d’exclusió social de les persones en situació irregular. Garantir la salut de totes les persones que viuen a la nostra societat és un imperatiu ètic i social.

Etiquetat , ,

 

Migracions d’anada i tornada

Als anys 60, 2 milions d’immigrants espanyols van marxar cap a altres països europeus.  Fins fa ben poc, a Espanya hi havia 4 milions d’immigrants de diferents indrets del món. En els darrers temps, i en els propers anys,  de nou molts emigrants espanyols marxaran per  cercar noves oportunitats. Tots ells tenen coses en comú: les dificultats, l’enyorança, el desarrelament, la incertesa. Però tots ells es troben en diferents realitats i diferents recepcions.  Les històries són d’anades i tornades, hi ha molts altres motius per tractar i acollir bé a les persones, però ni que fós només per això, hauríem de tractar bé a aquelles persones de diferents indrets que han decidit viure entre nosaltres.

Interessants exemples ens va donar en el seu dia Mèxic acollint als nostres exiliats, i ens dóna Equador, acompanyant i assessorant als seus emigrants a Espanya, i Brasil, retornant-nos  el mal tarcte propinat als seus ciutadans.

Potser, ara que encara no és massa tard, podríem reconèixer les aportacions de totes les migracions, agrair-los les seves contribucions i donar-los la benvinguda com es mereixen o acompanyar-los en el difícil camí cap  el nou destí.

Doña Ubenza

“La mitad de los emigrantes españoles se fueron sin contrato de trabajo”

Brasil entre dos necesidades migratorias

Etiquetat , , ,

¿Y ahora a donde vamos?


¿Y ahora donde vamos?

Pel.lícula de Nadine Labaki. Senzillament meravellosa

Migrantas

http://www.migrantas.org/

www.migrantas.org

%d bloggers like this: