En defensa de la universalitat de la salut

La ministra de salut va anunciar divendres passat una modificació de la llei d’estrangeria per negar la salut a les persones immigrants en situació irregular. De nou, la confusió és la única explicació de la implementació d’una mesura política. De la poca informació que s’ha ofert es justifica la mesura per la necessitat de contenir el “turisme sanitari”, aquest afecta principalment a persones de la Unió europea, no a persones extracomunitàries en situació irregular; i perquè aquesta mesura suposarà un estalvi en la despesa sanitària de 500.000 milions d’euros, la qual cosa és impossible de quantificar si tenim en compte que les dades de persones en situació irregular són aproximades i canviats.
No és cert que les persones immigrants, en situació regular i/o irregular, utilitzen i/o “abusen” de l’assistència sanitària ja que es tracta fonamentalment de població jove. Segons dades del Pla Barcelona Intercultural el gruix de la despesa sanitària la duen a terme persones més grans de 65 anys i la mitjana d’edat de les persones immigrants, a la ciutat de Barcelona per exemple, és de 32 anys. Hi ha nombrosos estudis que demostren que no hi ha una sobreutilització de l’assistència sanitària per part de les persones immigrants, i menys per les persones immigrants en situació irregular i per raons òbvies, cal pensar que la por impera en la quotidianitat de les persones que es troben en situació irregular i que aquestes procuren evitar, en la mesura que poden, qualsevol centre i/o institució pública.
Però més enllà de les argumentacions que demostren que de nou ens trobem amb que les mesures que s’implementen i les justificacions que es donen no tenen a veure ni tan sols amb l’intent de resolució de la mateixa, tan pròpies del context polític que vivim, existeix un argument definitiu que invalida la mesura que es pretén implementar: Les persones immigrants en situació irregular són persones, viuen entre nosaltres, i tenen dret a la salut ja que aquest és un dret fonamental. No es pot negar un dret fonamental a una persona. No es pot agreujar la situació d’exclusió social de les persones en situació irregular. Garantir la salut de totes les persones que viuen a la nostra societat és un imperatiu ètic i social.

Advertisements
Etiquetat , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: